top of page

CIUTAT I FORMES DE CREIXEMENT
URBANÍSTICA II tardes - Curs 2018-2019

 

E2
Ciutat i Forma / Ciutat i Territori

Redibuixat d'una ciutat

La ciutat està composada per àrees homogènies que contenen un o diversos barris. Es distingeixen les unes de les altres pel destí i la forma i estan composades pels elements estudiats a Urbanística I: carrers, places i edificis. Tenen límits que poden ser topogràfics (relleu abrupte, canvi de pendent, d’orientació, costa...) o artificials (murs, infraestructures, límits administratius o urbanístics imposats...) o simplement constituïts pel fet d’haver-se format en un moment històric diferent de les àrees veïnes o amb components diferents.

 

Les formes urbanes, també poden ser anomenades formes de creixement, atès que corresponen a moments específics del creixement urbà. Es caracteritzen bàsicament pels processos i les decisions que es van donar en el moment de la seva urbanització, de la seva parcel·lació i de la seva edificació i que van ser decidits per propietaris del sòl, promotors i constructors. Si bé allò que seria racional és iniciar el desenvolupament d’una zona amb una planificació prèvia (un projecte urbà) i procedir amb la urbanització, la parcel·lació i l’edificació de manera seqüencial, no sempre és així i se segueix un altre ordre asincrònic, o bé aquests processos és produeixen simultàniament, en part o en la seva totalitat.

 

A partir d'aquests criteris es pot fer una tipologia genèrica de formes de creixement segons l’abast del projecte, l’ordre d’execució dels elements i de les seves formes. Els eixamples en malla, els barris de cases aïllades amb jardí (coneguts sovint com a ciutat jardí), segueixen normalment una seqüència “ortodoxa” amb formes i dimensions dels elements són variats. En canvi, les urbanitzacions “informals” (auto-construïdes, també anomenades “marginals”) sovint s’inicien edificant barraques i només posteriorment es delimiten parcel·les i, encara després, s’urbanitzen. En alguns casos hi ha un pla d’ocupació per part dels futurs veïns prèviament organitzats, amb un traçat i una parcel·lació inicials. També s’hi donen processos més complexes.

 

Els creixements lineals que aprofiten un camí o carretera preexistent seria un altre exemple que no requereix d’un projecte o pla inicial procés ni una parcel·lació reglada. En canvi, i en l’altre extrem, en els barris de blocs aïllats o polígons coincideixen simultàniament el pla i la parcel·lació (que és irrellevant per a la forma arquitectònica resultant) que es realitza juntament amb la urbanització i l’edificació dels blocs. Els centres antics, per la seva part, són el resultat de successius processos en els diversos i diferents barris que els composen i com a tals constitueixen formes urbanes compostes i complexes.

 

En tots els casos, les característiques geomètriques, les mesures dels fronts i les fondàries de les parcel·les, així com les alçàries de les cases i la seva ubicació dins la parcel·la són importants per caracteritzar el carrer i definir les relacions de veïnatge.

 

CONTINGUT

L’exercici consistirà en l’anàlisi d’una ciutat catalana, mitjana o petita, en grups de quatre estudiants, per tal d’interpretar-ne l’estructura (viari, espai públic i equipaments) i detectar i representar les formes urbanes que conté. Les ciutats sel·leccionades són:

 

Ripoll, La Seu d’Urgell, Balaguer, Martorell, Tortosa, Blanes, Lloret de Mar, Arenys de Mar, Premià de Mar i de Dalt, Olot, La Bisbal, Torroella de Montgrí.

 

La forma d’unes es caracteritza per la seva situació a la vora d’un o diversos rius, la d’altres per estar al front marítim i altres, tot i disposar d’un riu pròxim, se n’allunyen mantenint-se en cotes més altes. Els principals accessos acostumen a definir els eixos d’urbanització lineal originals. Altres eixos d’urbanització han estat projectes que vertebren malles o connecten fites o nodes urbans. La identificació d’aquests eixos, en relació al relleu i al territori en general, és el primer pas per a entendre l’estructura urbana.

 

El treball consistirà en representar la ciutat que s’adjudicarà el primer dia de taller, situant-la en el context dels elements “primaris” com ara la topografia, les principals infraestructures de límit, jerarquia de la vialitat d’accés, els eixos d’urbanització, nuclis antics, àrees industrials i nodes visuals i de funcionament. La representació de l’àmbit haurà d’incloure la seva divisió en sectors de forma urbana homogènia i una primera caracterització d’aquestes formes.

 

L’exercici es lliurarà en format A3 i inclourà:

    Per entendre la relació entre el territori i l'emplaçament de la ciutat: a escala 1:20.000 es representarà l'emplaçament de la ciutat, enfatitzant les singularitats del territori, fent especial incís en la hidrografía, els relleus i accidents topogràfics (amb corbes de nivell i cotes), la vegetació, prats i camps agrícoles, així com els assentaments veïns.

    A escala 1:10.000, es representaran els següents plànols:

                1. Per entendre la relació entre la ciutat i el seu entorn immediat, així com la definició dels seus límits:                        l'entorn natural, és a dir, les singularitats del territori detectades en l'anterior plànol però a aquesta                         escala, amb només indicació dels límits de la ciutat.

                2. Per entendre les parts de la ciutat i el seu mosaic: plànol esquemàtic de les bosses de teixits                                    homogènies.

                3. Per entendre la morfologia de la ciutat: plànol Nolli de la ciutat (fons/figura).

                4. Per entendre l'estructura i jerarquia viària: plànol esquemàtic del viari, amb la identificació de tres                            nivells jeràrquics de vies.

                5. Per entendre el sistema d'espais lliures i equipaments com a peces estructurants de la ciutat: plànol                        esquemàtic dels espais lliures i dels equipaments.

    Per entendre la diversitat i complexitat de la ciutat: a escala 1:5.000 es redibuixarà la ciutat, amb detall, grafiant intencionadament cada un dels teixits i enfatitzant els seus trets més rellevants, així com també la seva relació amb l'entorn immediat.

 

    Per entendre les singularitats dels teixits: a escala 1:2.000 es dibuixaran tres finestres de 400x400m de diferents teixits de manera intencionada.

 

    Per fer una reflexió i valoració personal i intencionada del treball: la Fitxa d'aprenentatge individualitzada per a cada estudiant.

 

Aquest treball es lliurarà per Atenea el dia 14 de març, i fins les 14:00 hores, en un sol document en format PDF, amb el nom de l'arxiu on aparegui el cognom de cada estudiant, de la següent manera: "E2 Serra-Martinez-Roca-Mas.pdf". Només cal que lliuri el treball un dels membres del grup.

E2-Martinez-Busquet-Farran-Macedo_page-0
E2-Martinez-Busquet-Farran-Macedo_page-0
E2-Martinez-Busquet-Farran-Macedo_page-0
E2-Martinez-Busquet-Farran-Macedo_page-0
E2-Martinez-Busquet-Farran-Macedo_page-0
7.ZOOM2.jpg
E2-Martinez-Busquet-Farran-Macedo_page-0

INTRODUCCIÓ A L'URBANÍSTICA: L'ANÀLISI DELS ELEMENTS URBANS
URBANÍSTICA II

 


E2
Ciutat i Forma / Ciutat i Perifèria
Redibuixat d'un fragment de ciutat
 

 

FITXA D'APRENENTATGE
En una darrera làmina A3, que consistirà en dos A4 en format vertical, caldrà respondre a
les següents preguntes, però de manera individualitzada per a cada estudiant:

 


1. De què creus que et servirà aquesta feina?
    – En primer lloc em serveix per ampliar el meu coneixement quant a les escales,
treballar amb escales tan grans no és fàcil. Entendre el que s'ha de representar
amb la seva respectiva escala. A mesura que vas treballant i veus la composició et
vas plantejant conclusions com si la ciutat creix de forma radial o lineal, de
si és homogènia o no...O com per exemple totes les zones d'espais lliures, a
l'estar disperses et planteges si és millor així o seria més efectiu que estesin totes
agrupades en una zona fent així que poguéssim passejar sense haver de creuar
mitja ciutat per poder estar en un altre espai verd, són vàries les coses a estudiar i
cada una més interessant que l'anterior.


   – En segon lloc, descompondre un mapa, anant traient-li capes per fer-les
per separat és un bon anàlisis de tot el que conté una ciutat, aquest cop hem anat
una mica més enllà del que vam fer en el primer exercici, aquí ja ens havíem de
mirar més detalladament aspectes com la topografia, els petits i grans rius, estudiar
si la nostra zona era una ciutat petita o gran...


   – Finalment la llibertat per expressar aquests diferents aspectes és una bona eina
per veure fins on podem arribar quant a presentació física si el que estem
fent és adequat o no amb tant a colors com forma.

2. Quins són els seus tres objectius principals?
    - La forma material, social i simbòlica de les ciutats s'expressa en les diverses
tipologies del teixit urbà. Aproximar-se al seu estudi com a sistema permet el
coneixement del teixit urbà com un conjunt ordenat d'elements heterogenis 

(materials-objectius o conceptuals-subjectius), de diferents escales i significats, els
que es converteixen en l'objectiu de la seva organització interna, atributs i
transformacions.

Després d'acabar el treball

 


1. Quins aspectes creus que hauries de millorar?
    -Pel que fa al treball em permeto dir que el resultat final es convincent, sempre hi ha
coses a millorar clar, som estudiants!.

    -Acceptar que els treballs es fan en grup i ser una mica més benevolent amb els
meus companys, treballar en grup és un gran apranentatge, ja que són 4 ments les
que estan pensant alhora (o no) i tots tenim opinions diferents. Em porto genial
amb tothom i sóc molt respectuosa però en el moment en què totes tenim horaris
diferents la cosa es caldeja una mica i seguir treballant en grup a vegades em
preocupa el resultat final del treball i conseqüentment de la nota.

 

2. Quines noves preguntes i inquietuds et genera aquest treball?
   -Em preguntava si seria possible que tot és reduís a un únic teixit urbà, és a dir, hi ha un teixit, un tipus de gra que sigui correcte al 100%, que cobreixi totes les necessitats per a tothom? De ser així, per què no s'aplica aquesta tipologia?


Seria possible fer aquest canvi en l'àmbit mundial?
Suposo que totes les categories venen per l'adaptació de la
zona geogràfica... però l'altre dia, llegint un portal d'urbanisme a Veneçuela vaig
veure una imatge molt impactant i em va fer que pensar.

 

Adjunto la foto. Caracas, on es pot veure quasi que podríem dir, dues ciutats;
Una, la formal incloent, construïda pel poder polític i econòmic, disposa de tots els
equipaments urbans i serveis públics, en ella es garanteix el Dret a la Ciutat.
L'altra, la informal excloent, construïda per moviments de pobladors de
manera espontània, concentra la pobresa i els problemes socials, en ella no es
garanteix el Dret a la Ciutat.

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 

LLIURAMENT Aquest treball es lliurarà per Atenea el dia 14 de març, i fins les 14:00 hores, en un sol document en format PDF, amb el nom de l'arxiu on aparegui el cognom de cada estudiant, de la següent manera: "E2 Serra-Martinez-Roca-Mas.pdf". Només cal que lliuri el treball un dels membres del grup.

caracas.jpg

© 2018 BY AINA MACEDO COLL. UniversidadPolitècnicaBarcelona. ETSAB. Barcelona. Arquitectura

  • Negro Facebook Icono
  • Icono social Pinterest
  • Icono social Instagram
bottom of page