
ARCHITECTURE
CIUTAT I FORMES DE CREIXEMENT
URBANÍSTICA II tardes - Curs 2018-2019
E4
Creixement de la Ciutat
Reinterpretació d'un model d'assentament
La relació entre els edificis, les parcel·les i la malla defineix la forma dels teixits urbans i n'explica la seva formació. En els exercicis anteriors hem vist que la ciutat es pot entendre com la suma de diferents formes de creixement que s’ha anat articulant al llarg del temps i han anat conformant un mosaic que identifica la ciutat. L’exercici que es planteja pretén definir un nou paquet residencial que ha de formar part de l’esmentat mosaic, amb arguments i criteris clars tenint en compte la seva posició, les condicions de l’entorn i el seu paper en el sí de la complexitat de la ciutat.
CONTINGUT
L’exercici es farà en grups de dos estudiants, en el que caldrà delimitar un àmbit de projecte d’entre 2 i 5 Ha en la ciutat que cada grup d’estudiants ha analitzat en el segon i tercer exercici. L’àmbit escollit haurà d’estar degudament justificat, especialment sota criteris de concreció dels límits de la ciutat o en sectors de complertament de la mateixa. Així mateix, per a desenvolupar la proposta els estudiants hauran d’escollir un dels models que s’adjunten, tot i que es poden emprar recursos projectuals de diversos models a la vegada. El model escollit, que també caldrà justificar, haurà d’adaptar-se a les condicions de l’entorn, relleu i composició que permeti una coherent adaptació sobre el nou àmbit i context escollit.
S’haurà de tenir especial cura en l’encaix del nou teixit amb els preexistents que es tracta de completar, d’acord amb el seu caràcter, tot resolent el seu encaix amb els nous models parcel·laris i d’edificis que es proposen.
Es tindrà especialment en compte l’adequació topogràfica, la continuïtat i jerarquia viària, la composició urbana, i l’atenció als espais lliures i a les dotacions.
.
LLIURAMENT
L’exercici serà en grups de dos estudiants. El lliurament consistirà en:
Plànol de justificació de l’emplaçament escollit. (E:1/10.000).
Plànol esquemàtic dels objectius que es persegueixen (E:1/5.000).
Plànol de justificació del model (o models) escollit.
Plànols esquemàtics 1/5000 de:
o Ordenació de l’edificació
o Indicació de les tipologies i del parcel·lari
o Estructura viària o Sistema d’espais lliures i equipaments
Seccions explicatives de l’ordenació i dels carrers (E:1/500 i E:1/200).
Alçats de les edificacions (E:1/500 i E:1/200).
Perspectives i axonomètriques.
MODELS
Els límits de la ciutat
Front Marítim de Barcelona, Carles Ferrater, 2003.
Fredensborg Houses, Jorn Utzon, 1953. Torre Sana, Tarrassa, Manuel de Solà Morales, 2006.
L’orografia del lloc
Hampstead Garden Suburb, Londres, Raymond Unwin, 1906.
L’encadenat de les illes
Tres illes a l’eixample, c/Ramon Turró, 1992. Superilles de la Vila Olímpica, Oriol Bohigas, 1992. Spaarndammerbuurt, Michel De Klerk i Herman Walenkamp, 1916. Klein Driene, Hengelo, Van der Broek i Bakema, 1958.
El paper de l’espai comunitari
Baldwin Hills, Clarence Stain i Henry Wright, 1941. Heimat, Frankfurt, Ernst May, 1934.
L’exercici es lliurarà abans del dijous 16 de maig a les 14:30.

INTRODUCCIÓ A L'URBANÍSTICA: L'ANÀLISI DELS ELEMENTS URBANS
URBANÍSTICA II
E4
Creixement de la Ciutat
Reinterpretació d'un model d'assentament
FITXA D'APRENENTATGE
En una darrera làmina A3, que consistirà en dos A4 en format vertical, caldrà respondre a
les següents preguntes, però de manera individualitzada per a cada estudiant:
1. De què creus que et servirà aquesta feina?
– Establir un creixement urbà a una zona existent no és feina fàcil. Són molts els
aspectes que has de tenir en compte. Hem d'aprendre a valorar quina tipologia és
la que s'adequa més al lloc per tal de no cometre un desastre i destruir el paisatge.
– Tenir molt present les dimensions. Vam escollir un model establert, Baldwin Hills, el
paper de l'espai comunitari és molt important, una correcta relació entre buit i ple.
En un primer lloc vàrem fer una primera proposta on les coses no encaixaven quant
a dimensions fins que vam escalar el plànol de referència de Baldwin i vam
començar a comprendre les dimensions reals.
2. Quins són els seus tres objectius principals?
– Un dels objectius principals és que la tipologia encaixi amb el seu entorn, el tipus
d'edificació no ha de ser un més a més sinó que d'arribar a formar part del seu
entorn.
3. Quins aspectes creus que hauries de millorar?
– Gestionar el temps.
4. Quines noves preguntes i inquietuds et genera aquest treball?
– Un aquest cas la localitat ha estat Ciutadella de Menorca. Poder treballar "a casa
meva" m'ha resultat molt interessant i gratificant. La veritat es que és un lloc
bastant deixat l'urbanització i les infraestructures com els ports o aeroports no són
de lo mes adequat o almenys sembli que no hi ha agut una ment darrera de
tot això.
Estaria bé poder seguir treballant en un lloc així on hi ha tantes coses per treballar.