DESPRÉS

A la ciutat de Barcelona trobem diferents tipologies, diferents tipus de gra de teixit. Així com al darrera de l'ensanche hi ha hagut una ment que ha pensat en el centre històric no, aquest no és un model de creixement com a tal.
La ciutat està formada per un mosaic, a l'eixample no s'acaba de saber molt bé quins són els límits a diferència de gràcia que sí que hi ha uns límits més o menys definits.

El nucli antic de la ciutat podríem dir que és la part que es fa peça a peça sense ordre y en un periode de temps molt llarg. El gra és molt petit, les parcel·les són petites i abunden les cantonades per això hi ha capacitat de trobament. Aixo ho associem a un teixit irregular i pintoresc.
Una mixtura d'usos, això implica un desplaçament de la gent local fent desaparèixer el comerç local. Els carrers on hi havia les cases tallers, els oficis s'anaven concentrant pels aquests carrers d'aquí que tots tenen nom de mercaders.
 

Desprès de dos mil anys encara podem reconèixer el centre històric de Barcelona. Aquestes ciutats es van creant un cop i un altre, mai s'acaben del tot, es fan y es refan per anar adaptanse a les diferents situacions actuals del moment. És el lloc per excel·lència de la història humana. Valors patrimonials que van més enllà de la bellesa. El resultat de tot això és molt variable. Varietat d'espais i teixit com ciutat Vella, molt sintetitzat en molt poc espai.
Sobre els anys 50 comencen a veure com es barreja la Indústria amb la ciutat a conseqüència dels sorolls d'aquestes i dels fums és replantegen la col·locació del conjunt.

Quant a la majoria d'espai que ocupa la imatge, l'ensanche és una urbanització molt marcada, els carrers marquen la forma.
Parcel·lació + Unificació + Edificació
la parcel·lació forma el pla. 
urbanització unitària. Per fragments
Edificació. Formació de tipus. Formació ordenaria.
 

Les quadrícules existien des de les fundacions romanes o la formació en Amèrica llatina... la quadrícula que presenta, o malla, ordena per on passar i per on no passar.
Cerdà va multiplicar per 10 la ciutat, un creixement amb mòduls quadrats, peces molt grans tant en edificis com en els carrers mantenint una continuïtat a la ciutat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

 

 

"Volem una ciutat en què poguem no només viure sans i estalvis sinó també feliços"

Bruno