INTRODUCCIÓ A L'URBANÍSTICA: L'ANÀLISI DELS ELEMENTS URBANS
URBANÍSTICA II

 

E1
Ciutat i Forma / Ciutat i Perifèria
Redibuixat d'un fragment de ciutat
 

 

FITXA D'APRENENTATGE
En una darrera làmina A3, que consistirà en dos A4 en format vertical, caldrà respondre a
les següents preguntes, però de manera individualitzada per a cada estudiant:

 

1. De què creus que et servirà aquesta feina?
    - En realitat no és tan senzill, hem hagut de pensar que dibuixar que no dibuixar quin
criteri utilitzar, i un es dóna compte també de la importància d'escollir el material i els
recursos gràfics més adequats per cada cosa.

El fet de dibuixar-ho ha mà ajuda a prendre més consciència, crec que aquest primer
exercic era més de no saber com dibuixar-ho quant a forma artística sinó que ens
limitéssim a dibuixar i prou, aquesta primera aproximació estava buscant que ja
tinguéssim assolit un criteri de dibuix, preestablert, aplicar-ho, la cosa interessan era
entendre la complexitat de la ciutat.

Observant el que és negre, es veu de lluny els diferents tipus de teixit que hi ha, uns més
consolidats que d'altres, o els finals marcats de com la ciutat s'aproxima al riu, que
afectivament en molts llocs hi ha molta indústria i ens preguntem com és possible que la
indústria estigui tan a prop del riu...
Quan la ciutat anava creixent ningú va pensar que potser vés estat interessant deixar un
marge a banda i banda de riu per utilitzar-ho com un espai natural. Que de natural ja li
quedava poc...

Això ens està demostrant que a vegades la ciutat creix sense ordre ni consciència i quant
la ciutat acaba arribant a una zona de fàbrica com la que tenim fins el límit del riu vol dir
que no hi ha hagut ningú que hagi pensat com resoldre aquesta entrega generant un
problema.
Es veuen molts sectors del riu a banda i banda el paper que juguen les infraestructures i
com aquestes generen talls importants en continuïtat dels teixits. Perquè no és només un
exercici de dibuixar sinó que a la que dibuixes veus el que dóna de si.

Ja no només del meu plànol sinó el dels meus companys, he observat com hi ha diferents
tipus de teixits arriban a diferenciar fins a 7 tipus diferents que estan ubicades en sectors
propers respecte per allò que la ciutat manifesta.

Intentar entendre com la ciutat és molt complexa.
 

Tot hi haver un criteri establert bastant homogeni hi ha hagut diferents tipus de dibuixos,
els dies abans de l'entrega que tots ens col·locàvem a la sala d'estudi, semblava ja
l'exposició, podia veure, a pesar de tenir un mateix tram de mapa, la diferencia de
representar les coses igual que amb el fet d'haver de pintar els equipaments negres
visualment ajuda molt bé a diferenciar de les moltes coses que explica el tipus de dibuix,
de lo be que s'entén al mapa en comparació al maps, que era d'on trèiem la informació,
veiem una simplificació al dibuix que al maps òbviament no estava i això en permetia
entendre molt bé on estaven els espais lliures on estaven els equipaments, els tipus
d'edificacions que hi ha era molt més fàcil d'entendre tot aixó al plànol.

 

Tot i que al mapa hi havia mes informació resultava més fàcil entendre com funcionaven els espais oberts quin tipus de gram utilitzen en el sector...i això és interessant perquè ens permet fer una
lectura de la ciutat.

Et fixes de quines coses funcionen de quines no, coses dubtoses... Les corbes de nivell
que també ens ajuden a entendre el relleu...

​

​

​

​

2. Quins són els seus tres objectius principals?
    - Per tant jo crec que ens ha servit sobretot per prendre mides per saber una mica
la comparació entre l'edificació, els arbres, els espais lliures...i entendre quin paper juga la
infraestructura i com les diferents peces de la ciutat estan distribuïdes. Ens ha servit per
com llegir la ciutat, coxar les seves diferents formes i com s'expressen, veure com els
espais naturals i la ciutat d'alguna manera es posa en relació amb els espais lliures i amb
les preexistències que algunes vegades s'hi posa de mala manera. Hem llegit la ciutat
amb aquest tipus de dibuix la informació que n'hem estret és molt interessant és molt
diferent començar a pensar com intervenir a la ciutat una vegada hem fet aquests dibuixos
sobre un fotoplans.

​

​

3. Com estructuraràs la feina per demostrar que els has assolit?
    -Estructurar o no, però crec que veien el resultat final d'aquest exercici es veu clarament
la comprensió assolida que es demanava. Haver de redactar aquesta última part de
l'activitat també ajuda, ja que e sona bona reflexió dels conceptes apresos durant
aquest període de temps.

​

​

​

​

​

Després d'acabar el treball

 

1. Quins aspectes creus que hauries de millorar?
    -A millorar respecte el pla urbanisitic de barcelona o en quant a la meva presentació?
 

​

 

2. Quines noves preguntes i inquietuds et genera aquest treball?
   -Começes a llegir llibres de la matèria, a interessar-te per les notícies d'urbanisme i
urbanística, et mires amb uns altres ulls les ciutats... Tot aquest conjunt evoca a un seguit
de preguntes com:
Quin tipus de població és més gran actualment al món, la rural o la urbana?
Quines són les principals funcions de les ciutats?
Què s'entén per segregació espacial?
Que significa àrea metropolitana, conurbació, megalòpolis.
Què significa l'expressió Quart Món?
Sobretot
Que és una ciutat sostenible? A quins desafiaments s'enfronten els nostres espais
urbans? Que poden aportar les ciutats petites i mitjanes i com es poden aplicar les seves
experiències a Europa perquè siguin models i no només casos aïllats.

Per exemple a Copenhaguen la meitat de la població viuen en zones urbanes, es preveu
que l'any 2030 el 80% dels europeus visquin en ciutats.

Al desenvolupament urbà sostenible ocupa el centre dels debats polítics. Sorgeixen propostes ecològiques i són laboratoris de proves de sostenibilitat.

Podrem evitar que es converteixin en megalòpolis? Podrem amb el desenvolupament de
la sostenibilitat?L'alcalde de Vitòria-Gasteiz, la capital verde-europea, ha presentat la seva
iniciativa, l'anell verd interior, parcs verds que envolten la ciutat repetint això però dins de
la ciutat convertint algunes vies de comunicació, algunes vies principals, en aquest
projecte anomenat anell verd interior introduint la natura dins de la ciutat.

Com haurien les ciutats que organitzar-se per ser més eficients i habitables, suggereixo
que les ciutats sostenibles seran més compactes amb molta densitat i amb menor pressió
sobre els recursos, canviarem la forma de moure'ns i la forma és construir.

El que tenim és més o menys el que no hauríem de fer mai, un sistema d'edificis aixecats
a la manera antiga, bloc després bloc amb un tros de ningú al mig, construirem de forma
molt més urbana al voltant dels espais públics, places, carrers, parcs que convidin a les
persones a caminar a anar amb bicicleta a parlar amb els altres.

​

El 2012 hi va haver el FÒRUM LLATINOAMERICÀ DE DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE, que va ser un espai en el qual diversos actors socials van compartir les
seves experiències i van proposar formes convergents de treballar junts per una societat i
un planeta més sostenible.
Els temes centrals de Rio + 20 van ser dos: l'economia verda en el context del
desenvolupament sostenible i l'erradicació de la pobresa; i el marc institucional per al
desenvolupament sostenible.

 

 

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

LLIURAMENT El treball es lliurarà per Atenea el proper dijous dia 18 d'octubre, i
fins les 14:30 hores, en un sol document en format PDF, amb el nom de l'arxiu on
aparegui el cognom de cada estudiant, de la següent manera: "E1 Serra-
Martinez.pdf". Només cal que lliuri el treball un dels dos estudiants.